El dia 2 de Novembre vam haver d'entregar a l'assignatura de COED un resum d'un llibre titolat "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Aquest llibre ha sigut una ajuda per conèixer més eines i reforçar diversos aspectes a l'hora de parlar en públic i per fer un bon discurs davant de molta gent.
En aquest resum que vaig fer, vull remarcar diversos aspectes:
- Saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol.
- Trobar arguments per a defensar una proposta.
- Conèixer les tècniques bàsiques de la persuació.
- Saber valorar: distingir la informació essencial de l’accessòria.
- Parlar amb precisió, brevetat i sense retòrica falsa.
- Saber pensar amb claretat.
- Saber fer una presentació de 10 minuts ben raonada.
- Trobar solucions creatives als problemes.
- Localitzar el costat positiu de les coses.
- Saber comprar, vendre i negociar.
- Saber transmetre una imatge de seguretat.
La primera dificultat que cal salvar és la por. S’ha d’adquirir confiança en un mateix i serenitat per pensar. Cal saber sis coses que permeten controlar els nervis:
1. L’efecte melic: Analitzar i controlar les teves sensacions. Es pot estar molt nervió, però el públic pot no pensar el mateix.
2. És normal estar nerviós: l’adrenalina. L’orador no ha de procurar “no estar nerviós”, perquè és impossible. Ha d’acceptar que ho està i procurar mantenir els nervis sota control, de manera que en tregui el màxim profit.
3. Una bona preparació: la millor garantia. Si l’orador té ben preparat el guió i capta l’atenció del públic des del principi, augmentarà la seva confiança i minvarà el nerviosisme.
4. Experiència i pràctica: més autoconfiança. Cal tenir alguns criteris i tècniques bàsiques i posar-ho en pràctica. La pràctica i els progressos permeten guanyar autoconfiança i, per tant, ajuden que l’orador estigui menys nerviós.
5. Alguns trucs pràctics per a controlar el nerviosisme:
- Fer algunes passes.
- Aclarir la gola i beure aigua.
- Respirar profundament i lentament abans de començar. (relaxació)
- Somriure. (L’humor és clau en un discurs)
- Fer un cop d’ull panoràmic a les cares de l’audiencia.
- Dominar bé el principi i el final.
- Cal començar parlant poc a poc.
- És bo arribar al lloc del discurs una mica abans de començar.
6. Si et quedes en blanc. Si es té molt ben preparat el guió però et quedes en blanc, es pot recórrer a alguns recursos que es poden utilitzar en aquest cas:
- Reconèixer-ho obertament, però sense demanar disculpes ni oferir explicancions.
- Repetir el darrer que s’ha dit amb altres paraules.
- Formular una pregunta al públic.
- Saltar-se la part del discurs on s’era i continuar per la següent.
Estratègies generals que cal tenir per a la preparació d’un discurs:
L’orador ha de respondre quatre preguntes:
a) Per què? L’objectiu.
S’ha de concretar i definir l’objectiu del discurs amb una estructura lògica i coherent. Aquest pot tenir dues intencions: informar o convèncer. L’orador s’ha de plantejar perquè fará l’exposició, què n’espera aconseguir d’ella, com pot fer que resulti interessant, etc.
El públic és el receptor del discurs i l’objectiu de l’orador es comunicar-s’hi i influir-hi. Cal estudiar-lo, analitzar-lo, conduir-lo i informar-se sobre ell.
És important realitzar un inventari de l’audiència durant els primers minuts del discurs. Per a temptejar l’audiència hi ha tres tècniques:
- Arribar al lloc abans de l’hora de començar la xerrada per tenir temps d’estudiar el públic.
- Portar preparats diferents inicis de l’exposició, i utilitzar-ne un o un altre segons el que s’intueixi del públic.
- Fer preguntes i demanar opinions.
c) Què? El guió.
L’orador s’ha de plantejar el que ha de dir. S’ha de fer una recerca exhaustiva d’idees i arguments i després donar-los una estructura coherent, útil i correcte.
El guió d’un discurs és el conjunt d’idees (principals o secundàries) que es volen transmetre al públic, posades en l’ordre adient. És impossible parlar amb coherència sense una bona preparació, és una guía per a qui fa el discurs.
Per a tenir una actitud positiva i fer que l’auditori se senti valorat i comprès, existeixen diversos consells: ser honest; no menysprear mai l’interrogador, encara que ho hagi entès tot a l’inrevés; repetir i aclarir la pregunta a la resta de l’audiència, si no l’ha sentit bé; i en cas d’una pregunta embolicada, incomprensible o estranya, cal reformular amb altres paraules i en la direcció que li interessi. (tenir paciència)
d) Com? Els mitjans.
Els mitjans bàsics que s’han d’utilitzar en l’exposició són:
- La veu i el llenguatge corporal.
Un bon discurs oral no ha de ser llegit. La principal qualitat del bon orador és la naturalitat.
En quant a la veu, hi ha quatre aspectes que l’orador ha de tenir presents: volum, (és bo apujar el volum de veu quan l’orador es troba davant d’un concepte clau) velocitat, (no és convenient ser lent per no avorrir al públic, però tampoc s’ha de ser ràpid, ja que pot ser confús) articulació (vocalitzar, pronunciar i entonar bé, de forma clara i entenedora el que es diu) i actitud. S’ha de controlar la respiració i fer pauses a l’hora d’exposar.
En quant al llenguatge corporal, es poden destacar diferents aspectes que ajuden a fer una bona exposició: la mirada, el moviment de les mans, la postura del cos, la distància interpersonal, l’aparença i la manera de vestir.
És important gestualitzar de forma natural, sense que sembli assajat i que estigui d’acord amb la personalitat de cadascú.
- Els recursos lingüístics.
El llenguatge oral ha de buscar per damunt de tot la simplicitat, la claretat i la immediatesa. Les tres característiques bàsiques del llenguatge oral són: la claretat (construir frases curtes i utilitzar un ordre gramatical lògic), la precisió (concretar i donar dades durant el discurs perquè li donin credibilitat ) i la brevetat (s’ha d’explicar el que es vol dir sintetitzant la informació).
Un altre mètode molt eficàs per la comprenció del que s’explica són els exemples, ja que és concret, es capta ràpid i es recorda fàcilment i, a més, aclareix el que s’ha exposat. Uns altres recurs són: buscar la comparació de dues coses diferents, explicar una anèctota il·lustrant una idea abstracta amb una narració, afegint citacions ja que el públic pot reternir-les i memoritzarles amb facilitat. A més, es poden utilitzar altres figures retòriques, com la paradoxa, l’antítesi, els eufemismes, l’asíndeton, la pregunta retòrica, etc.
Aquests mitjans poden esdevenir un suport molt eficaç a la paraula i el gest. Amb aquests mitjans audiovisuals (pissarra, diapositives, vídeo, etc.) pots ajudar-te en un discurs destacant paraules o conceptes. Però s’ha de tenir en compte que no s’ha de introduir molta informació en una presentació PowerPoint, ja que és més ràpid, senzill i esquematic posar frases breus o paraules curtes. A part d’utilitzar presentacions, és molt efectiu mostrar esquemes en alguns casos ja que el públic es fa una millor idea del que s’explica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada