Doncs bé, aquí adjunto el meu:
1. Més que un mitjà de comunicació:
A part del llenguatge i de les llengües, hi ha altres sistemes també que serveixen per a la comunicació entre éssers vius. El llenguatge és més complexe que un sol simple instrument de comunicació.
2. Elements per a una definició del llenguatge:
a) El llenguatge i la organització de l’entorn:
Llavors, es diu que la comunicació és possible gràcies a la organització i reducció de les percepcions de l’entorn per mitjà del llenguatge. I les percepcions són il·limitades, ja que si volguéssim anomenar cada una d eles nostres percepcions, el llenguatge entre éssers seria impossible, perquè cadascú percep les coses de diferent manera.
(les llengües són reflex de l’entorn en el que vivim)
b) El llenguatge i el pensament:
El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar. Aquesta és una hipòtesi que no està del tot verificada. El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament. Gràcies al llenguatge i les condicions cerebrals, és possible el desenvolupament humà.
c) El llenguatge i la memòria:
El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tant individual com col·lectiva.
d) El llenguatge i l’autoexpressió:
No sempre que utilitzem el llenguatge tractem de transmetre informacions a una altra persona. El llenguatge fa possible l’autoexpressió, és a dir, l’existència del discurs intern. No es pot desenvolupar la nostre ment o el nostre pensament sense una llengua que actuï com a suport.
e) El mitjà més extens:
Tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge, però no tota expressió lingüística pot ser aplicada al llenguatge visual. Constantment traduïm, exposem tant els nostres sentiments com els conceptes de la ciència per mitjà del llenguatge. Per tant, el llenguatge és el mitjà de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els éssers humans.
3. La definició general del llenguatge:
El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada. Amb ell ordenem tant les experiències que tenim de l’entorn com les que s’originen en nosaltres mateixos. És el suport de la memòria i ens permet l’expressió lliure i interior, i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada