El dia 23 de Novembre, a classe de COED, vam començar les recitacions i els debats.
Bé, doncs jo havia de recitar i de exposar la meva part del debat el mateix dia. Començo parlant sobre la recitació.
Vaig recitar un poema d'en Lluis Llach titulat "Cal que neixin flors a cada instant". Vaig escollir aquest ja que em va agradar el que aquest autor volia dir amb aquest poema, la seva intenció, el missatge que volia transmetre.
Abans d'haver escollit el poema que anava a recitar, li vaig preguntar a l'Imma si es podia recitar una cançó i em va dir que no. Doncs bé, quan vaig haver de recitar aquest poema, l'Imma em va dir que existia la cançó d'aquest poema. Vaig tenir mala sort, ja que no era la meva intenció recitar una cançó, i a més, havent preguntat a la professora abans. Però bueno, a part d'això, la recitació va anar bé, però com sempre, podia haver estat millor.
Aquí us adjunto el poema d'en Lluis Llach, aquest que hem va captivar quan el vaig llegir:
CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Lluís Llach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada